El deute que tenen una setantena de petites empreses, la majoria a mans d'autònoms, amb la CASS per no haver satisfet les pròpies cotitzacions i les dels seus treballadors és prou eloqüent. Més de mig milió d'euros que la CASS arrossega des del segon semestre del 2011 fins –encara no l'esgota– el primer semestre d'aquest any. Mentrestant, algunes d'aquestes empreses ja han fet fallida i alguns autònoms ja no són ni al país. I per si això fos poc, en un any i mig la Batllia ha decretat, declarat o informat –com es vulgui– a groso modo més de cinquanta fallides. El lector es cansa de llegir.

Un fet anecdòtic encara que enutjós és que sovint no s'usa el mateix encapçalament a l'edicte pertinent per dir la mateixa cosa. Tot plegat, podria fer creure que s'intenta dissimular l'abast de l'hecatombe. I la CASS no ho fa pas millor a l'hora de redactar les resolucions que no ordena de cap manera. Com si girant els ulls cap un altre costat ja no existís el problema...Quan és aquí i el veiem tots.

Cal molta fe, després de tant il·lustrades lectures per creure que la situació està canviant i que l'economia reprèn. Les fallides, la setmana passada, d'Ordino Studios i de pastisseries Vives no són menys traumàtiques encara que es facin notar més que la del petit pintor, paleta o jardiner que no pot pagar la Seguretat Social i que si no ha deixat d'existir com a empresari, poc li falta.

De les empreses que deuen diners a la CASS, són recurrents en quant al tipus d'activitat les de la construcció i subsidiàries, però també hi ha comerciants, hotelers, consultors, informàtics, dissenyadors, comptables i molts més. De què reflexionar, perquè la crisi està estenent els seus tentacles arreu, sigui quina sigui l'activitat i malgrat la il·lusió amb la que tots plegats esperem la represa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.