Dues dades facilitades ahir pel departament d'Estadística no poden passar desapercebudes. La primera –caiguda del consum– és una reacció lògica de la congelació i rebaixa dels salaris, així com del clima de por que s'ha instaurat amb la crisi econòmica i que frena el consum fins i tot d'aquelles famílies que tenen una vida acomodada i que no han patit un canvi substancial en el seu nivell de vida.

La segona dada, aquesta molt més preocupant, és que l'atur torna a pujar al setembre i s'acosta a la simbòlica (per dolenta) xifra de 1.000 desocupats inscrits al Servei d'Ocupació, exactament eren 946 les persones que buscaven una feina el mes passat.

A l'estiu hi va haver un canvi de tendència amb una evolució positiva. No va sorgir l'eufòria, lògicament, i tant els ministres de Finances com el de Treball van mesurar les seves declaracions ben conscients que el fenomen s'havia d'ubicar de forma estacional en un increment de la demana de mà d'obra pel període estiuenc. En aquells moments van declarar que s'havia de ser molt prudent i van apuntar que calia esperar per veure quina era l'evolució en els propers mesos. El setembre ens ha donat la resposta. El mercat de treball no s'ha estacionalitat i es continua movent en paràmetres negatius, per molt que d'aquí poc, amb l'inici de la temporada d'esquí, es pugui tornar a repetir el missatge que es constata una millora.

No és així i per tant la conclusió és que les mesures adoptades no donen el seu fruït. El mercat immobiliari no arrenca ni tampoc el del motor, i la construcció segueix emmarcada en la línia vermella de la simple supervivència, si bé el pressupost de l'any que ve està dotat amb una major inversió. Els turistes, encara que vinguin, no gasten, i a això li afegim la caiguda del consum nacional. La economia no es reactiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.