PUBLICITAT

Sense marxa enrere en l'adopció del cabal comunitari

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

L'anècdota del vet al Crist en una de les cares de l'euro andorrà va ser això, una anècdota, davant el cabal de normativa comunitària que Andorra ha d'assumir pel que en principi semblava un mer interès per disposar d'euros propis. El juliol del 2011 el Govern signava a Brussel·les l'acord monetari i posava punt final a set anys de negociacions, de reunions, d'ultimàtums i d'intercanvis de documents, que van començar ja amb Marc Forné com a cap de Govern.

La principal repercussió és que el Principat va adoptar l'euro com a moneda oficial, i la possibilitat d'encunyar 2,4 milions en monedes, el 80% d'aquestes emissions s'han de posar en circulació, mentre que la resta es podran destinar al mercat del col·leccionisme. Però el tema no ha estat tant fàcil. El 2010 el llavors cap de Govern, Marc Forné, va assegurar que calia rebutjar l'acord si suposa una cessió de sobirania tan gran davant de la Unió Europea. Forné va trobar «cruels» les exigències que se li platejaven i va dir que aquestes havien canviat molt des de l'inici del procés negociador. En canvi, Jaume Bartumeu, també com a cap de Govern, va augurar un declivi imparable de l'economia i del país, que podria córrer el risc de quedar «aïllat del sistema de compensació bancària internacional», cosa que seria «un suïcidi per a les properes generacions». D'opinions hi ha per a tots els gustos. Un sector de la banca no s'hi troba còmode amb les normatives que provenen de Brussel·les, mentre que un altre destaca la confiança que ha donat als inversors la possibilitat de tenir un euro propi, que deixa a Andorra fora de perill en cas que Espanya hagués hagut de deixar la zona euro per la crisi.

D'una banda cal tenir en compte que els controls a les fronteres poden afectar poc els trasllats de diners, que ja han deixat de fer-se en efectiu per fer-ho mitjantçant transferències, però no s'ha d'oblidar el petit estalviador, un client fidel d'Andorra. Tema a banda és el cost que suposarà per a l'Estat. ¿S'incrementarà la plantilla de funcionaris? ¿S'hauran d'especialitzar per fer els controls? ¿Les revisions seran exigents o per fer veure que es compleix amb les exigències d'Andorra? Es tracta d'un canvi important en què el Govern haurà d'explicar quines conseqüències comporta.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT