«Andorra és petita» va dir dimecres passat el ministre de Finances, Jordi Cinca, quan se li va preguntar si coneixia el famós manifest de reflexió sobre la implementació de l'Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). El ministre va admetre que el manifest li havia arribat, no de manera oficial sinó oficiosa, com també ha arribat a les redaccions dels mitjans de comunicació del país. No sense treballs ni reticències, encara que no gaires, tenint en compte que tothom ja el té. ¿Què li falta al manifest per sortir a la llum pública sense embuts, ja siguin pocs o molts? Doncs li falta una o més firmes, perquè sense saber qui és qui reflexiona sobre la conveniència de desplegar o no un IRPF –entre altres qüestions, moltes de les quals també està abordant el Govern de Toni Martí– poc valor té. I això també ho saben perfectament els promotors que pretenen recollir firmes per oficialitzar-lo. Però tot i amb això, bé que algú l'ha redactat i de ben segur, bé que ha estat inspirat per més d'una persona, de les quals el nom no apareix per enlloc. Si això sorprèn encara sorprèn més que els no sotasignants es preocupin tant de les classes treballadora i mitjana que segons diuen hauran de patir un impost insuportable, amb exempcions de 24.000 i 40.000 euros que faran que només un de cada quatre treballadors, amb una mica de sort, hagi de pagar. Un impost que si es ven sota el tipus universal del 10%, el cert és –com va dir ahir el president del Grup Parlamentari Mixt, Jaume Bartumeu– que quan es mira de ben a prop va baixant. I per últim, un impost que estan esperant els països veïns, sobretot França amb la que el Govern ja ha signat un conveni de no doble imposició, i de la qual el president també és el nostre copríncep. ¿Què esperen els promotors del manifest, rebre la visita o el comiat de François Hollande?

Per a més informació consulti l'edició en paper.