El Govern ha tornat a posar sobre la taula el tema de les transferències als comuns, un afer que haurà de resoldre definitivament el ministre de Presidència, Antoni Riberygua, però que de moment funciona aplicant la ja obsoleta llei de l'any 1990, que determina que els comuns rebran el 18% dels ingressos de l'Estat. Més de dues dècades després el país ha canviat molt, i res té a veure amb aquell assenyalat com un paradís fiscal a combatre sense cap mena de cultura tributària.

També ha canviat molt l'escenari econòmic, passant d'una bonança econòmica a un infern de crisi que afecta a totes les capes socials i que ha posat al descobert l'alegria amb que es gastava des de les administracions. Sota aquestes dues premisses podria resultar lògic que mentre Riberaygua enllesteix la seva negociació –que per cert necessita d'una major velocitat– el Govern convidi als cònsols a fer un replantejament. Si es revisen els darrers tres anys s'hi pot comprovar que l'increment de les transferències han estat importants, en dissonància amb els ingressos de l'Estat que arrossega un dèficit que l'ha obligat a suprimir a zero les inversions, especialment en obres públiques, ofegant a sectors com el de la construcció. Paral·lelament s'observa que els comuns estan fent els seus deures i que en les revisions semestrals dels seus comptes tots apunten a un final d'any amb superàvit –major o menor, i reduint l'endeutament.

La postura dels cònsols és diversa, des d'oposició a d'altres més receptius. Se li pot retreure al Govern el tempus, el fet de plantejar una proposta d'aquesta magnitud quan la majoria de corporacions estan treballant en les darreres pinzellades del proper pressupost, i que una retallada obligarà a fer ajustaments, potser alguns en serveis als ciutadans. La mesura és dura, i demostra que la situació és crítica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.