La contractació d'assessors externs sempre ha estat un tema sensible. Tant per la despesa que suposa –sovint elevada– com perquè habitualment son persones estrangeres. No es tracta, però, d'un fet excepcional, ja que molts cops els perfils idonis no són fàcils de trobar a Andorra i en altres països, més grans i amb una experiència més dilatada, resulta més còmode aconseguir tècnics amb un currículum adequat.

El darrer cas que s'ha conegut encara és més sensible, ja que es tracta d'un inspector en excedència de la Hisenda espanyola a qui se li ha encarregat la tasca de desenvolupar l'Agència Tributària andorrana. El seu expedient és impecable. Va dirigir les delegacions de Barcelona i Tarragona i l'any 2007 va rebre l'encàrrec del Govern català per crear l'Agència Tributària d'aquesta comunitat autònoma espanyola, d'on va ser el màxim responsable fins el 2012. Com a Catalunya, la seva feina comença de zero, i d'ell dependrà crear una estructura àgil i eficient, sempre amb la característica que el model andorrà no té res a veure amb les dimensions espanyola o catalana.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va voler sortir ahir al pas de les veus crítiques que ja s'han alçat, defensant la trajectòria de Josep Costa i posant-se les mans al cap quan s'hi qüestiona el principi de confidencialitat que haurà de respectar l'assessor espanyol o el conflicte d'interessos. No s'hi pot dubtar de la professionalitat d'aquest inspector d'hisenda, però tampoc ha d'estranyar que aixequi certes susceptibilitats per ser precisament la hisenda espanyola la que més ha pressionat a Andorra pel que fa als dipòsits i al secret bancari. Es desconeix si des de l'Executi s'ha sondejat experts en la matèria en altres països més afins amb el model andorrà. No ho veuen així els Liberals d'Andorra i el PS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.