D'ençà de la visita el 2008, del President i Copríncep, Nicolas Sarkozy, Andorra ha emprès reformes que no tenen retorn. I no tenen retorn perquè sense elles, la institució dels Coprínceps ja hauria traspassat. Cosa que sembla que no entén o no vol entendre part de la ciutadania.

En el primer cas potser el què caldria és explicar les coses bé, sense subterfugis ni veritats a mitges. En el segon cas, quan no es vol escoltar, poca cosa es pot fer tret de no dir res. Cosa que no va fer ahir el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, que va declarar a Ràdio Nacional d'Andorra, que un dels promotors d'un grup de reflexió en contra de la implementació de l'IRPF, Ramon Canut, s'havia posat en contacte amb ell per exposar-li l'esperit constructiu del grup i la intenció d'aportar elements de debat. ¿Què hi pot haver de constructiu en voler negar l'evidència de que Andorra, 20 anys més tard del què es va acordar amb la ratificació de la Constitució emprengui el camí de l'obertura econòmica i de la transparència? ¿O en continuar negant un desplegament fiscal que s'hauria d'haver començat a fer el 1997, després de l'aprovació de la primera Llei qualificada de bases del marc tributari, el 1996? El grup de reflexió s'estranya que els demòcrates no portessin al programa electoral la introducció de l'IRPF, cosa que els hi retreu. La pregunta que té premi és: ¿Hi hauria canviat alguna cosa? Perquè el pèndul del canvi va començar a girar aquell estiu del 2008 i ja no s'aturarà, tant li fa el color polític dels pròxims elegits o les ganes d'alguns de voler mantenir velles costums, cada vegada més mal vistes per la comunitat europea i sobretot pels nostres veïns. Caldrà reinventar-se perquè els temps de fer el pirata –com va dir Maria Reig davant de tot l'empresariat andorrà en una presentació de la CEA–, s'han acabat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.