El ciberbullying o ciberassetjament s'ha convertit en una preocupació creixent a Europa. Encara que no hi ha un consens sobre la magnitud del fenomen, el nombre de nens, nenes i adolescents afectats és molt elevat. En els casos més extrems, les víctimes de ciberassetjament poden arribar al suïcidi.

Una enquesta elaborada per Ipsos per a l'agència Reuters el 2012 a 24 països de tot el món revelava que un de cada deu (el 12%) pares afirmaven que el seu fill havia estat assetjat i, un 24% assegurava conèixer algun nen que ho havia experimentat en la seva comunitat. A Espanya, aquests percentatges es reduïen al 5% i 11% respectivament.

No obstant això, es calcula que cada dia almenys un nen denúncia a Espanya un cas de ciberassetjament. L'any passat la Línia d'Atenció sobre Ciberbullying va atendre 343 menors que van denunciar situacions d'assetjament de qualsevol tipus a Internet, mentre que el 2007 la xifra de denúncies se situava en 227 casos. Això implica un creixement del 151% en tan sols cinc anys. Els nous sistemes de missatgeria com WhatsApp i Line han permès que s'ampliïn les formes en què certs individus intenten aprofitar-se de la innocència dels menors

A falta de dades concretes a Andorra, el cert és que s'ha de deduir que es tracta d'un problema també incrustat a la societat. L'assetjament hi ha estat sempre present, però ara hi canvia el format i la possibilitat d'anonimat que faciliten les últimes tecnologies.

El problema de l'assetjament s'ha intentat esquivar. Poques vegades ha sortit a la llum pública, però la Policia n'és molts conscient de la seva existència. El grup socialdemòcrata proposa introduir al Codi Penal un article per regular el ciberasstjament. Una proposta que s'entén que no hauria de xocar amb la negativa de cap altres grup.

Per a més informació consulti l'edició en paper.