El ministre de Territori i Economia, Jordi Alcobé, va fer balanç ahir de l'any d'aplicació de la Llei d'inversió estrangera. El ministre va qualificar els resultats de satisfactoris, però no va amagar que els feixucs tràmits burocràtics que han de fer els inversors per constituir una nova societat és un problema a salvar. Les xifres plasmen aquesta realitat negativa en el funcionament: s'han autoritzat 415 sol·licituds però només s'ha formalitzat 93 obertures de negocis. Com ahir lamentavem en aquesta mateixa secció, l'agilitat de l'Administració –poca i complicada, s'entén– es contradiu amb els esforços d'aquells que decideixen fer una inversió a Andorra. Ho criticava dilluns el president de la Cambra de Comerç, ho compartia el cap de Govern, i ho va constatar ahir el ministre. Però centrant-se en la inversió estrangera cal recordar el refrany que diu: «No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat». I és que el tema de l'obertura econòmica mereix dos comentaris oposats. Un d'elogiós, perquè és indiscutible que l'arribada de diners forans que creguin en la plaça andorrana només pot aportar més riquesa, malgrat les reticències inicials per la competència que pot suposar. L'altre més crític, ja que es va voler vendre la iniciativa per part de DA i del Govern com la solució per a tots els mals i amb un efecte immediat. Ara es veu que s'ha d'anar madurant i treballant, i que segurament no serà fins a la propera legislatura quan es recullin els fruits, amb les lleis fiscals en plenitud i la signatura de convenis de doble imposició, a més, com bé puntualitzava el ministre, de la modificació de la llei de societats que facilitarà la creació de societats. 93 nous negocis que han aportat 132 treballadors no és un gran balanç per les expectatives que ens havien fet creure. Certament que n'hi han molt més d'autoritzats, però ens quedem amb la idea positiva que va llançar Alcobé: Andorra està al mapa dels països on s'hi pot invertir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.