Caldrà veure si aquest cop va de debò i finalment les instal·lacions aeroportuàries de la Seu d'Urgell passen a tenir una funcionalitat que aporti beneficis. Des que es va inaugurar, el 1982, s'han posat sobre la taula propostes i bones intencions que només van tenir un punt d'inflexió el 2010, després que l'Institut Català del Sòl desemborses vuit milions d'euros per comprar el 85% dels terrenys. Va reobrir el 4 de juny del 2010 i des d'aquesta data s'hi han fet 7.000 operacions, ja sota la denominació d'Aeroport Pirineus-Andorra, encara que la seva categoria és la d'aeròdrom, acollint vols d'aviació privada. La Generalitat, el Ministeri de Foment i el Govern d'Andorra van anunciar dijous que han acordat impulsar les actuacions necessàries per a la conversió en infraestructura d'ús públic de l'Aeroport –actualment d'ús privat–, el que li permetrà rebre transport comercial, previsiblement a partir de la campanya d'estiu de 2014. L'aeroport té quatre hangars construïts i disposa d'un servei de restauració, a més d'un altre de proveïment per a les aeronaus.

Després del fracàs de l'aeroport d'Alguaire després que les aerolínies de baix cost Vueling i Ryanair abandonessin la milionària infraestructura, les instal·lacions de ponent justifiquen la seva escassa utilitat amb l'arribada d'esquiadors a l'hivern, majoritàriament amb destí a Andorra. Des d'un punt de vista d'eficàcia té tota la seva lògica dotar a la Seu dels mitjans materials i humans no només per a la seva operativitat privada, sinó per amortitzar la inversió que ja s'ha realitzat, ja que el que queda pendent és una porció mínima. La proximitat d'Andorra és un element a favor per aconseguir l'èxit, i alhora perquè s'hi beneficiïn les comarques veïnes. Els pas donat, tot i la política d'austeritat, és de sentit comú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.