La visita del president del Consejo Superior del Poder Judicial (CSPJ), Gonzalo Moliner, a Andorra en el marc del conveni de cooperació amb el Consell Superior de la Justícia (CSJ), va començar ahir amb una visita al ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, que va anunciar que s'avança en el redactat de la llei de la carrera judicial, malgrat que no faci la unanimitat entre el col·lectiu de batlles, magistrats i fiscals d'una banda, i el col·legi d'advocats de l'altra. Espot va assenyalar com a punts problemàtics la transversalitat que es vol establir entre fiscals i batlles que en llenguatge planer vol dir que un fiscal podria accedir al càrrec de batlle. Cosa que el ministre justifica per donar opcions de mobilitat horitzontal, ja que «les possibilitats de promoció vertical són molt petites», segurament per les dimensions del país i dels tribunals. Fins aquí s'entén, no hi ha tantes places de magistrat. El que ja no s'entén és que hi hagi torns per accedir a la magistratura, altre punt de desacord. ¿És que no es tindrà en compte la vàlua de les persones per accedir al càrrec de magistrat? ¿Serà suficient sumar anys com a titular de la Batllia? Sense menysprear la tasca dels batlles, com en qualsevol altra professió, de ben segur que hi ha batlles que són més brillants que d'altres, sense que els anys de carrera hi tinguin gran cosa a veure. I ara que s'està fent la llei potser caldria pensar-hi. Espot també va parlar de «desaccés al càrrec de batlle», cosa que ens deixa a les fosques. Per últim, posats a parlar de carrera judicial seria interessant abordar el tema de la independència de la justícia. I és que sense pressupost, el CSJ sempre pot veure vetada una proposta, com per exemple el nomenament d'un batlle que encara que hagi superat el concurs pot molt bé no agradar al Govern que és qui li paga la nòmina. Fa de malpensats sí, però la tossudesa del Govern per no dotar el CSJ de pressupost per al funcionament de la justícia també fa malpensar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.