El ministre de Finances, Jordi Cinca, ho va explicar de manera molt clara i didàctica fa uns dies en les pàgines d'aquest diari. La duplicitat d'impostos entre el Govern i els comuns no aporta gran cosa a l'Estat, si no és que els contribuents tenen la impressió de pagar molt més quan no és així. I no és així perquè d'impostos directes fa molts dies i anys que se'n paguen a Andorra. Amb el temps els comuns en van desplegar una bona bateria, per radicació del negoci, per retolació, per activitat econòmica, per arrendaments, per propietat edificada... I tots aquests impostos que encara paguen els contribuents són deduïbles dels impostos directes nacionals que de moment són dos, l'Impost de Societats i l'Impost d'Activitats Econòmiques. El Govern i més precisament, el Ministeri de Finances calcula que els comuns ingressen uns 20 milions d'euros per impostos directes, una quantitat susceptible de ser deduïda dels impostos directes nacionals, per no dir deduïble. I si per si això no fos poc, el Govern ha d'afegir a aquesta recaptació el 18% del que ingressa en concepte d'impostos directes o el que és el mateix, el que ingressa un cop l'obligat tributari ha deduït els impostos directes comunals de la liquidació. A falta d'històrics perquè el nou marc tributari tot just s'estrena és molt difícil avaluar quina és la quantitat que arribarà al cap i a la fi a les arques de l'Estat. Unes arques que també són molt generoses amb els comuns a l'hora de repartir els ingressos en concepte d'impostos indirectes. Aquest any n'han sortit 52 milions d'euros i tot apunta que l'any ve ja seran uns quants més. La necessitat de saber quants diners necessita l'Estat i quants diners hi ha de posar l'obligat tributari s'imposa, perquè tot i que una pressió fiscal del 10% és atractiva, també pot passar que sigui insuficient si no es posa una mica d'ordre en tot plegat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.