La 30a edició de la Universita d'Estiu se centra aquest any en un debat de rabiosa actualitat, tenint en compte la gran desafecció dels ciutadans envers els polítics als països veïns i en certa mesura, també al nostre. No obstant això, en la presentació d'ahir, tant el moderador, Carles Feixa, com un dels ponents de la jornada d'avui, Karlos Pérez de Armiño van augurar coses bones per a Andorra, que en ser un microestat i per tenir un model de poder compartit en la figura dels dos coprínceps és «una prefiguració de com comencen a funcionar les coses arreu del món» va dir el moderador. No obstant això, Andorra encara s'allunya molt del model suís, també evocat per Feixa, que fa referèndums per als temes principals que afecten a la ciutadania o que són sensibles de cara a la ciutadania. A Andorra, això no passa, ho hem vist amb l'aprovació d'una llei antitabac draconiana, en un país dedicat en cos i ànima al tabac durant segles. Per posar un exemple fàcil. Avui, amb els reptes de finançament que es plantegen en aquest país encara poc endeutat però, endeutat al cap i a la fí, i amb tots els números d'endeutar-se molt més si no es va amb molt de compte, el model suís també podria ser eficient i alhora revelador. Convocar un referèndum per prendre decisions que afecten a tots els ciutadans en un microestat com Andorra no hauria de ser tan difícil. Perquè no ens enganyem, el poder compartit dels coprínceps poc que interfereix en el dia a dia, i menys encara en coses com és convenient que l'Estat tiri endavant la desviació de Sant Julià per a la qual haurà de pagar 25 milions d'euros només en interessos? O bé han de negociar els comuns i el Govern una nova llei de transferències perquè no es creïn més serveis i infraestructures inassumibles i insostenibles? Al poble se li pot demanar tot, més ben dit, no demana altra cosa que se l'hi demani.

Per a més informació consulti l'edició en paper.