La resposta a la pregunta feta a la web d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA la setmana passada ho deixa clar. El 70,9% dels nostres lectors està a favor de que els andorrans puguin tenir la doble nacionalitat, mentre que només el 29,1% opina el contrari. I és que en els darrers temps ser andorrà es fa cada vegada més difícil, no per un problema d'accés a la nacionalitat, sinó per un problema d'accés al mercat laboral de la Unió Europea, començant per la veïna Espanya, on la majoria de joves van a estudiar. Una vegada acabats els estudis, la sorpresa arriba quan aquests joves volen treballar al país veí. Aleshores comença una inexplicable processió de comissaria en comissaria, per regularitzar la situació, inscriure's, obtenir el número d'identificació i fiscal i en definitiva, el permís per residir i treballar. I és que si el Trilateral hauria de facilitar les coses, el funcionari de torn, s'acull a la norma marc, i per tant, només es regeix per si s'és ciutadà de la Unió Europea o no. O sigui que si el jove és andorrà no li toca cap més remei que doblegar-se i fer cua, entre desenes i desenes de persones vingudes d'arreu del món, i resar perquè no se li presenti cap més inconvenient, un cop li toqui el torn. En canvi, a França, potser perquè l'Estat és jacobí, i el que diu París va a missa, aquesta situació no es dóna. Però potser, tampoc no es dóna perquè la República és amiga dels andorrans, als quals històricament ha donat un tracte de ciutadans. Només cal veure les facilitats que dóna als joves que hi van a estudiar. Però no tothom té aquesta possibilitat sinó que fins ara, els nostres joves s'han girat sistemàticament cap a Espanya, i més concretament Catalunya. La solució que s'els presenta més fàcil, i més encara si volen obrir un despatx o fer -hi negoci, encara és la de la doble nacionalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.