La visita del biòleg de la Unesco, el suís, Pierre Galland, no ha desvetllat de moment la incògnita, que contínua sent la mateixa des de fa decennis i que no és altre que el seu accés futur. No és cap secret que els cortalans hi defensen l'accés rodat com tampoc no ho és, que la comissió gestora del bé declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, dubta de que aquesta sigui la solució òptima per conservar l'espai natural. Ahir, el ministre de Cultura, Esteve Albert, es va comprometre –només una mica–, dient que «hi ha la possibilitat de que no es faci cap accés rodat» i que s'estudien alternatives com ara l'accés pel túnel de FEDA, que capta l'aigua de l'estany de l'Illa per alimentar el d'Engolasters i produir electricitat, o bé l'accés aeri. De fet, l'expert de la Unesco es va limitar a esmentar l'exemple de la vall de Jungfrau, també declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, a la que només s'hi arriba amb telefèric.

No obstant això, el que si va quedar clar ahir, és que Andorra té temps per decidir-se i dotar la vall del millor accés en termes de conservació i sostenibilitat. Galland va negar que hi hagués cap remota possibilitat que la Unesco fés marxa enrera. I va afirmar amb autoritat que la declaració de Patrimoni de la Humanitat dins de la categoria de béns culturals, no perilla ni ha estat mai en perill. Bona notícia per a Andorra i per a la comissió gestora de la vall, que espera molt d'aquesta visita per decidir, amb coneixement de causa, l'accés final.

Com també ho és el fet que sembla que l'excursió d'ahir va servir finalment per descartar algunes de les propostes dels cortalans, totes elles encaminades a facilitar una arribada ràpida i rodada a les bordes o d'altres espais on encara perdura una certa activitat agrícola i ramadera, que amb un accés fàcil podria derivar cap a d'altres viaranys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.