Si algú coneix bé i ha patit en primera persona les estretors a les quals està permanentment sotmesa la justícia és el seu ministre, Xavier Espot, qui abans d'ostentar l'actual càrrec polític va ser batlle.

Primer de tot s'ha de tenir clar que la justícia és un dret i un servei públic del qual tots hem de sentir-nos responsables. El seu bon funcionament reverteix en benefici de tots, fins i tot dels que no van a ella directament. Una justícia àgil, l'única que veritablement mereix aquest nom, és element essencial i necessari en la productivitat d'un país i en la garantia dels drets i llibertats. El col·lapse dels nostres tribunals en totes les jurisdiccions resulta bastant insostenible i és una feixuga càrrega per a l'evolució econòmica del nostre país i una injustícia per a aquells que veuen com es demora l'execució de les sentències.

L'actual situació de col·lapse permet intuir que s'està desenvolupant a la societat andorrana una creixent i generalitzada desconfiança en la justícia i en la capacitat de batlles i tribunals per resoldre adequadament els conflictes davant d'ells plantejats, i per garantir, en suma, la correcta aplicació de la llei. El punt de partida, doncs, que és la situació actual, no és bona. El ministre es troba limitat per la consigna de retallada que afecta a tots els ministeris, però justícia, educació i sanitat són paraules majors que no poden veure minvats els seus recursos.

Mantenir la mateixa dotació pressupostària és sinònim de perpetuar els problemes que pateix l'administració de justícia des de fa anys. Sí que hi haurà una certa millora amb el projecte d'informatització, però poques millores més es podran introduir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.