En termes generals Andorra continua sent un país en el qual la gent se sent còmode pel que fa a paràmetres de seguretat. Per sort continua immunitzada a atrocitats que es poden observar en altres indrets del món i la majoria d'incidents tenen a veure amb furts i robatoris, una modalitat delictiva que sempre ha estat present però que no ha patit un increment notable per la crisi.

No obstant això sí que s'han observat certes pràctiques que comencen a ser preocupants, que freguen el delicte però que s'haurien de situar més en el nivell de vandalisme. Es pot apuntar a petits furts en els comerços, destrosses al mobiliari urbà o en propietats privades i una moda molt concreta com és entrar en aparcaments privats per sostreure material. L'actuació policia és un dels pilars per evitar que aquests fenòmens vagin a més, però hi ha un component social molt més important, basat en les pròpies famílies que han de ser responsables de difondre als joves valors que no s'allunyin dels comportaments adequats.

Aquest és un factor que comença a esquerdar-se entre les generacions més joves, aquelles cridades a ser el futur del país. Precisament per aquest motiu no es pot deixar de banda l'existència d'alguns grups de joves que han fet saltar les alarmes per comportaments als quals els ciutadans d'Andorra no estan acostumats. És per això que l'escola, però sobretot la família, tenen un paper clau per inculcar valors socials. Des del punt de vista més operatiu l'acció policial ha de quedar en un segon terme, malgrat que continua sent necessària. La policia de proximitat ajuda a prevenir i a dissuadir, i també genera sensació de seguretat entre la població. No s'ha pogut recórrer a ella per les limitacions pressupostàries però l'estiu vinent les patrulles seran visibles. Que no quedi en una promesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.