Quan va aterrar al Principat, com a bon observador, Zaïr Kedadouche de seguida s'hi va adonar del desequilibri existent entre la presència d'Espanya i França. A banda de les seves responsabilitats diplomàtiques, l'ambaixador francès s'hi va autoimposar des del principi dinamitzar les mostres culturals a Andorra com a un signe de normalitat. Aquest repte l'ha anat demostrant amb fets per sobre de paraules. El maig passat va deixar anar una frase que mereix ser destacada: «Defensar el francès és defensar la identitat andorrana». Decidit a combatre la progressiva desaparició de la llengua i la cultura franceses en aquest racó de món, Kedadouche va presentar la temporada cultural francesa, i es va demanar –retòricament– per què les administracions públiques que programen regularment activitats cultural no miren de tant en tant Baladrà amunt, i no sistemàticament Runer avall.

Ningú podrà contradir aquestes paraules. La dependència d'Espanya s'ha anat imposant fins al punt que arriba a ser perjudicial perquè Andorra necessita expandir els tentacles, perquè un refredat a Espanya no suposi una grip a Andorra. Fruit d'aquesta inquietud l'ambaixador gal ha intuït que calia un cop d'efecte, de quelcom que capti l'atenció del gran públic, i l'ha trobat en un altre ambaixador, en aquesta de la música, d'un monstre que es diu Jean Michel Jarre i que encaixa perfectament en els espectacles de gran format que Andorra Turisme va estrenar amb el Cirque du Soleil aquest estiu. Sigui com sigui, l'arribada del mag de la música electrònica a Andorra tindria un gran impacte. Les seves actuacions són sinònim de concentració de masses, i encara que Jarre no sigui molt conegut entre els més joves, la seva presència tindria una enorme repercussió. Esperem la seva arribada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.