El FC Andorra podrà seguir sumant anys en la seva dilatada història. Almenys aquesta és la sensació que es desprèn després de la trobada als vestidors de l'empresari Lluís España amb el tècnic i els jugadors que encara no han abandonat al club. No es pot parlar d'il·lusió en una entitat que ha tocat fons, però almenys l'equip humà dóna un vot de confiança a España perquè intenti fer neteja i començar la lliga a Primera Catalana amb «una sabata i una espardenya», segons les seves pròpies paraules.

El més important d'aquest desenllaç marcat per un conflicte socio-econòmic és que el club no desapareixerà. L'entitat ha pogut sobreviure a la deriva i sense timó, com ho demostren els fets. Era tanta l'anarquia que regnava a l'Andorra que fins i tot es desconeix els socis i les seves adreces. L'entitat ha estat a punt de morir no per factors externs, sinó per una mala gestió –millor dit per una gestió inexistent– que ha portat a l'exgerent a trepitjar la presó i que ha posat al descobert un cúmul d'irregularitats que feien inviable la seva continuïtat. Han estat diversos els futbolistes que han optat per la desbandada i és lògic que el Govern hagi optat per congelar la subvenció a una directiva que només genera desconfiança pel caos en que ha sumit al FC Andorra.

No serà fàcil el repte per a España, acompanyat per Sisco Valverde –exjugador que coneix les interioritats del club i home de futbol–, però ha superat amb bona nota el primer pas, que no ha estat altre que aconseguir la confiança en el projecte que lidera, almenys per iniciar la lliga i que l'entitat no deixi d'existir, i després per redreçar la situació encara que sigui sota mínims i recuperar la subvenció estatal. I a més a més, a banda de les prioritats econòmiques, que l'entitat funcioni amb una transparència que ha estat la gran errada dels gestors actuals, ja que tot era una caixa B.

Per a més informació consulti l'edició en paper.