L'aplicació de la Llei de l'exercici de professions liberals ha estat un constant niu de conflictes per a determinats professionals estrangers que han volgut regularitzar la seva situació o simplement han intentat exercir a Andorra. La línia entre el que és conservar els privilegis d'uns quants o aplicar la llei és tant fina que sovint es plantegen dubtes que fan malfiar, i es fa difícil no sospitar que darrere del text legislatiu no s'amaga certs tints de proteccionisme per a determinats gremis que havien pogut funcionar com un vedat i que han intentat monopolitzar el mercat per als seus interessos.

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, es va referir dilluns a la reforma de la llei amb la descripció de temperar criteris de reciprocitat. Ben cert és que una de les prioritats de l'Executiu és defensar la igualtat de condicions per als andorrans que exerceixen fora, però aquesta premissa no ha de justificar els intents frustrats d'alguns estrangers per treballar a Andorra amb arguments poc sòlids.

Per exemple, el cas dels advocats mereix una reflexió apart. L'Executiu va optar decretar que l'obertura no afectaria els advocats, argumentant que no hi ha una reciprocitat directa perquè els lletrats andorrans treballin a Espanya a causa d'una dispensa de nacionalitat a Espanya que és un mer tràmit burocràtic. Per tant, hi ha sectors en què l'obertura és real i d'altres no. El ministre es va referir a situacions fragants on la interpretació que es fa de la llei és del tot injusta i xoca fins i tot amb la validació de títols expedits per Andorra. La reforma de la llei entrarà a tràmit parlamentari a la tardor, per adequar-la amb la llei d'inversió estrangera. Encara que Espot va evitar parlar de casos concrets seria el moment apropiat per clarificar els criteris i evitar que en molts casos les demandes acabin a la Batllia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.