Ahir a Prada de Conflent es va parlar de nacionalitat andorrana i també de doble nacionalitat, un debat que s'arrossega i que no fa la unanimitat entre els polítics, segons es va poder apreciar en el tast que va suposar la Diada de la Universitat Catalana d'Estiu. Mentre alguns insisteixen en la conveniència de suprimir la prohibició constitucional de la doble nacionalitat, com ara l'ex-cap de Govern, Marc Forné, altres es mostren contraris a la iniciativa insistint en la necessitat de sentir els colors del país, com és el cas del també ex-cap de Govern, Òscar Ribas. A quests dos posicionaments se suma el de la majoria parlamentària de DA, que ahir va defensar –per mitjà de les ponències de Ladislao Baró i Meritxell Mateu– la integració i la naturalització de la població resident, però va descartar la necessitat de la doble nacionalitat perquè quan els andorrans tinguin reconeguts els mateixos drets que els europeus –a Europa , és clar–, ja no tindran tanta ànsia per demanar-la.

Ningú no posa en dubte que si és així, es «desincentivarà de manera automàtica l'interès per la doble nacionalitat», el que no sabem però és quants dies, mesos o anys, caldrà esperar perquè sigui així. I és que en aquests moments hi ha urgència, perquè a les llistes d'aturats del Servei d'Ocupació ja hi comencen a aparèixer joves sobradament preparats que no tenen feina i per als quals sortir a treballar a Europa tot i trobant feina, no deixa de ser complicat. Sobretot, si es tracta de professionals liberals que vulguin obrir un gabinet en un país comunitari; les traves comencen a Espanya, perquè en el seu dia tampoc es va voler negociar la inclusió de les professions liberals en el Trilateral. Ara no es vol sentir a parlar de doble nacionalitat quan el 69% de la població hi és favorable i les oportunitats per a molts andorrans són cada dia més escasses al seu propi país. Caldrà espavilar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.