La polèmica que està aixecant el projecte de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), és en algunes ocasions incomprensible. L'última rabieta està provocada per l'anunci que la consulta de metges o centres sanitaris no concertats no estaria finançada pel sistema públic, ni parcialment com fins ara, amb un reemborsament del 33%, ni de cap altra manera. I els actes emesos pels facultatius no concertats tampoc seran reemborsats pel sistema públic, només faltaria! Però és que fins ara la CASS els reemborsava com la resta. És clar que els usuaris acostumats a triar i a poder acudir al metge que més els convenia, veuen en aquestes mesures una retallada dels seus drets. Però, estem parlant de drets o de privilegis? Perquè totes dues mesures tenen la seva lògica. Sobretot quan veiem que el dèficit de la branca malaltia de la CASS ha augmentat vertiginosament en poc més de sis anys, passant de 2,2 milions d'euros el 2006 a 20 milions d'euros l'any passat. I encara tenen més lògica si considerem que al llarg d'aquests mateixos anys la població ha disminuït en més de 8.000 persones i ja està per sota del llindar psicològic de 70.000 habitants. O sigui que amb menys assegurats, la despesa sanitària de la CASS augmenta en lloc d'estabilitzar-se o contenir-se. I no cal ser un Einsten per arribar a la conclusió que alguna cosa passa i que de continuar els despropòsits, aquest i altres, es posarà en perill el sistema per a les generacions futures. I no només en termes de cobertura sinó també en termes de qualitat. Amb la salut no s'hi juga i la CASS i el SAAS ofereixen un ventall de serveis sanitaris prou ampli per poder atendre les necessitats de la població sense haver de continuar alimentant extravagàncies com aquestes. No sigui que un dia haguem de lamentar haver plorat un privilegi i no haver sabut salvaguarda el que és essencial.

Per a més informació consulti l'edició en paper.