Llars davant centres. Famílies per institucions per evitar que els menors que estan en situació de desemparament–és a dir, la tutela s'ha retirat a la seva família biològica– visquin en un centre i puguin residir, directament, amb una família. Una de les alternatives al procés d'adopció és l'acolliment familiar. S'entén per acolliment familiar com una de les formes d'ajuda i protecció dels menors que es troben en una situació familiar que fa que hagin de viure fora de la seva família d'origen. L'acollida ofereix una alternativa a aquests menors. És una mesura temporal per oferir als menors i adolescents el millor entorn possible per créixer fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen d'ocupar-se dels fills.

Ser família acollidora dóna l'oportunitat d'estimar, educar i donar seguretat a un jove que ho necessita, fent les funcions que temporalment no pot fer la família d'origen. Cal tenir clar que la separació física entre el menor i la seva família no implica que els llaços afectius es trenquin. La família acollidora ha de vetllar per la formació i el desenvolupament integral del menor. Aquest són els principis bàsics que inspiren el Programa d'Acolliment Familiar que actualment compta amb sis menors que provenen del Centre d'Acollida d'Infants de la Gavernera. El programa està funcionant, però amb dificultats quan el perfil del jove coincideix amb un adolescent d'entre 14 i 17 anys. El psicòleg Bruno Martínez lidera aquest programa que intenta allunyar els joves que viuen en nuclis familiars conflictius –pares alcohòlics o drogoaddictes, maltractaments o ingressats a la presó– de la fredor d'una institució que els aculli perquè sigui una família qui faci aquesta substitució de manera temporal.

La fórmula ha d'emanar d'una societat solidaria i compromesa amb els problemes socials, de famílies que estiguin disposades a sacrificar part del seu entorn per compartir-lo amb infants i joves que necessiten de l'estabilitat. La solidaritat cal ara més, i cal fer una crida per ajudar als que han deixat la infància per ingressar en l'adolescència, una etapa més difícil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.