Un terç de la població treballa més de 40 hores setmanals, segons l'enquesta que Salut va fer el 2011 i que ha publicat recentment. El 34% dels homes i el 25% de les dones afirmen que treballen entre 41 i 60 hores setmanals. Amb tot, l'enquesta desvirtua aquesta afirmació quan pregunta a la ciutadania les hores que ha treballat durant la setmana prèvia a la resposta. El resultat és que els homes treballen una mitjana de 43 hores setmanals i les dones només 39 hores. Del que fa abstracció l'enquesta –entre altres coses, perquè no té en compte l'estacionalitat de la feina en sectors com ara el comerç o la restauració, on treballen molts assalariats– és del treball domèstic que les dones afegeixen a la jornada laboral i que és de quatre hores diàries a Europa, mentre que ells només hi destinen dues hores i mitja. I si tant elles com ells, fan més hores que un rellotge, l'estudi tampoc diu res de la desigualtat salarial, cosa que encara és vigent, tant a Andorra com a Europa. Segons la Comissió Europea, en el territori de la UE, les dones han de treballar 59 dies més que els homes per guanyar el mateix. La igualtat salarial és una quimera. La bretxa salarial mitjana entre homes i dones a la UE és del 16%. I la diferència salarial entre homes i dones que ocupen càrrecs directius és del 14%. Els consells d'administració de les empreses són la prerrogativa del gènere masculí. Alguns sociòlegs ho atribueixen a una suposada falta d'ambició de les dones a l'hora de conquerir un càrrec o un augment de sou. Però, les dones són sovint apartades –per la seva condició de mares– dels càrrecs de responsabilitat que requereixen disponibilitat absoluta.

No obstant això, els canvis socials i professionals eliminen les desigualtats gradualment. Teletreball, llocs de treball virtuals i la baixa per paternitat fan que, cada vegada més, les dones puguin dedicar més temps a la vida professional i menys temps a les tasques domèstiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.