Malament ho tenen els treballadors fronterers, tant espanyols com francesos. Els primers perquè la futura llei de l'Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) no els exonera de pagar el 10% a partir de 24.000 euros anuals d'ingressos salarials i els segons perquè en virtut del CDI signat amb França, la República es reserva el dret de poder-los reclamar la «diferència», cosa que entre altres punts, va escalfar els ànims de la comunitat francòfona al país. Segons l'esborrany que va presentar ahir l'assessor del Govern en la redacció del projecte de llei de l'IRPF, Albert Collado, tot i que s'ha intentat equiparar al màxim el treballador fronterer amb el treballador resident, el primer no es beneficiarà del mateix descompte del 50% en el tram d'ingressos que va dels 24.000 als 40.000 euros. I no només això, sinó que a partir de l'entrada en vigor de la Llei, no podrà fer trampes a l'hora de presentar la declaració sobre la renda a Espanya, perquè també hi haurà intercanvi d'informació fiscal, on hauran d'abonar la diferència. Val a dir que a l'Estat veí l'IRPF fins a 17.700 euros anuals és del 24,75%, fins a 33.000 euros és el 30% i fins als 53.400 euros s'enfila fins al 40%. Així, als treballadors fronterers espanyols només els queda com a solució –si volen preservar les rendes i el nivell de vida– demanar la residència a Andorra. Això mentre Espanya i Andorra no signin un acord de no doble imposició que els exoneri de pagar a tots dos països, cosa poc probable, si es pren per referència el CDI amb França. Altra cosa que va dir ahir Collado és que Andorra no vol ser com Mònaco.

Els treballadors fronterers d'aquest Principat –evidentment francesos–, paguen els impostos a França, des que De Gaulle va prendre mans en l'assumpte a començaments dels 60, però Mònaco no en percep res. Queda clar que Andorra vol cobrar la seva part. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.