El sector de la construcció s'aferra a la rehabilitació d'edificis com una de les escasses formes de supervivència per evitar el degoteig constant d'acomiadaments i de tancament d'empreses. De fet, les empreses d'aquest àmbit ja han pagat una elevada factura per la crisi i, descartada l'obra nova i sense inversió pública, veuen la rehabilitació com una manera de supervivència a l'espera de temps millors. Ho deia fa uns dies a aquest rotatiu el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obres (Acoda), Victor Filloy, que demanava al Govern que el nou programa d'ajuts i subvencions per a la rehabilitació d'edificis que expira el proper mes de març de l'any vinent sigui renegociat amb les entitat bancaries, a través de l'ABA, per tal que el termini de retorn dels préstecs pugui ser de 15 anys davant els set actuals. El gerent de l'entitat gremial considera que el finançament és la base del nou projecte de llei de reforma del parc immobiliari que ha estat consensuat amb l'Executiu i que podria entrar a tràmit parlamentari la propera tardor amb caràcter d'urgència, i defensa que la nova legislació significa «un pas molt important» per poder superar la crisi actual i, per això, cal fer a més pedagogia entre els propietaris de tota mena d'edificis alhora d'animar-los a realitzar reformes, dintre d'un escenari econòmic que no els perjudiqui excessivament. Lògicament, allargar el termini per poder retornar els préstecs és un revulsiu que hauria d'ajudar a animar a fer reformes.

El ministre d'Ordenament, Jordi Alobé, va ressenyar ahir que el Govern no es tanca a estudiar al març la proposta dels contractistes, però va remarcar que del programa Renova només s'han destinat 3,5 milions dels 24 milions d'euros disponibles. Una quantitat minsa que fa pensar que potser sí que una forma d'incitar a fer obres es facilitar el retorn dels diners prestats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.