El joc encara provoca certa animadversió. És un sentiment arrelat que es remunta als inicis del sector en altres països en un moment en què generava molts diners als operadors i hi havia poc control i, tot s'ha de dir, també per una forma d'actuar més a prop de l'estil mafiós d'alguns operadors.

Ara és una altra història. La societat ha assumit el joc com una activitat més que està a l'abast de qui vulgui, tant sigui amb màquines, casinos o bingos, loteries o la nova modalitat on-line, que ha obert una nova porta aprofitant l'enorme potencial d'internet. El Ministeri de Presidència i l'Oficina del Joc tenen davant seu una aventura il·lusionat, com regular tot un sector que no hi ha dubte que serà un valor afegit i que aportarà molts més beneficis que inconvenients. A banda del treball tècnic i legislatiu, el ministre Antoni Riberaygua i el director de Presidència, Xavier Bardina, parteixen de dues premisses bàsiques: control i que el joc no sigui un element captivador, sinó integrador i que ajudi a alimentar altres sectors turístics. Aquest clar missatge és el que es farà arribar a l'operador que finalment obtingui la llicència per explotar el casino. Res a veure amb la colossal oferta de Macau, Singapur o Las Vegas, on el visitant es converteix pràcticament en un hostatge on tot està dissenyat perquè qualsevol altre activitat dirigeixi al joc.

Segons el projecte sobre el qual es treballa, l'empresa que faci funcionar el casino –que s'ubicarà ben cèntric– tributarà menys en funció del nombre de visitants que pugui avalar que ha portat a Andorra. És una fórmula molt innovadora que demostra la intenció real de que el joc sigui una excusa per dinamitzar el sector turístic. Sense oblidar que més d'un 60% dels ingressos que generi el joc aniran destinats a activitats socials i educatives. ¿Qui el pot discutir?

Per a més informació consulti l'edició en paper.