La imputació del candidat a la direcció del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), Josep Pomar, en un afer de prevaricació, malversació de caudals públics i frau a l'Aministració balear, va portar el Govern a fer marxa enrera, com no podia ser d'altra manera, i a conservar l'actual director, Lluís Burgués, que ocuparà el càrrec amb caràcter indefinit. El que no farà el Govern és despendre's de la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, perquè segons va dir el ministre d'Interior, Xavier Espot, no estava en disposició de conèixer aquesta informació. I és ben plausible, perquè a diferència dels mitjans de comunicació, la ministra té altra feina que anar rastrejant internet, sobretot la informació que publiquen els altres mitjans, per anar a la busca i captura de notícies. I també perquè, tal com va afegir Espot, la intenció de Rodríguez no era anar en contra de l'edifici que tant s'esforça en reformar perquè funcioni millor i doni millor atenció al ciutadà.

Si la pífia de la ministra i del Govern, en no disposar de la informació, pot semblar xocant, no ho és tant per al lector que segueix de lluny o de prop l'actualitat política al país veí, que Pomar, exdirector d'Ibsalut –institució homòloga del SAAS a les illes balears–, durant el mandat socialista fos denunciat pels populars quan aquests van arribar al poder, ara fa un any. Segons el PP i el ministeri fiscal els fets remunten al 2008 quan Pomar va modificar unes taules salarials amb la intenció d'incorporar uns plusos anuals presumptament il·legals. L'imputat va declarar i des d'aleshores no se li ha comunicat res més. Tot plegat deixa una forta sensació de déjà vu. I recorda els discursos i amenaces d'un líder popular que havia de passar comptes amb tothom fins que se li van començar a destapar olles a per tot. O sigui que el sospitós Pomar, al cap i a la fi, potser no és tant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.