Andorra és un país on és difícil aconseguir una opinió majoritària. No ens referim a la segona jornada d'orientació política d'ahir al Consell General on van quedar clares les diferències pel que fa a les mesures per sortir de la crisi i per combatre l'atur, així com per aconseguir un consens en la forma i en el fons davant un tema en què la societat civil sí ho té clar, com és l'avortament en uns supòsits molt concrets. Però mentre, tant l'avortament com el matrimoni homosexual serà consentit sempre que es faci fora de les fronteres andorranes, amb aquesta doble moralitat que a vegades ens caracteritza. I com que es tracten de dos afers en què es fa difícil defensar una posició a la contra, per a alguns la millor tàctica és amagar el cap sota l'ala i prometre les reformes per a més endavant.

Però el protagonista avui d'aquesta secció torna a ser l'heliport. No el del Patapou, sinó el de la Comella, l'única proposta que ara per ara té el ministre Alcobé sobre la seva taula, se suposa perquè la resta de comuns consideren que no disposen de terrenys que s'adaptin a les característiques que requereix la infraestructura aeroportuària. Tot just 24 hores després que el Comú d'Andorra la Vella fes public que havia proposat un terreny a la zona de la Comella ja han sorgit les primeres veus discrepants de veïns de la zona que temen les molèsties que els vols els hi poden ocasionar. Com no pot ser d'altre manera, i actuant amb el tacte apropiat, la cònsol Rosa Ferrer s'ha apressat a manifestar que no farà diferència entre el Patapou i la Comella. És la resposta adequada però, no ens enganyem, sí hi ha diferències substancials entre el dos emplaçaments. De totes forma, ara que s'ha apaivagat la polèmica pel Patapou, l'heliport ja no és una prioritat. No hi ha diners i no hi ha un inversor privat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.