Em parlat sovint de la lloable feina que fa Càritas andorrana en aquests moments tant difícils. Encara que el Banc d'Aliments es potser la més popular, la seva activitat es desplega a altres àmbits igual de destacats. La primera conclusió que es pot extreure és que els ajuts de les administracions públiques no arriben a tots els estrats socials i són insuficients, i que han de ser entitats com Càritas les ajuden a suplir aquesta carència. A mesura que la crisi se solidifica i amplia els seus tentacles varia el perfil dels usuaris. Les xifres parlen per si soles. El Banc d'Aliments ha atès durant l'any passat a 495 persones de 196 famílies en situació de necessitat, el que suposa un 29% més d'usuaris que el 2011. Segons han indicat des de l'entitat, més del 50% d'aquestes famílies acudien al servei per primera vegada.

Un dels col·lectius d'usuaris de Càritas que preocupa especialment és el de persones soles sense xarxa familiar ni social entre 45 i 55 anys i amb un nivell baix d'estudis. Per aquest motiu, i per mirar d'adaptar-se a les noves realitats, Càritas està treballant, amb ajuda de les institucions i les empreses, per posar en marxa un programa de reinserció laboral dirigit a aquest col·lectiu abans de finals d'any.

El manual de funcionament de Càritas és ben senzill: l'entusiasme dels seus voluntaris i apel·lar a la solidaritat dels ciutadans i de les empreses. L'entrevista que publiquem avui al representant de Càritas de Sant Julià de Lòria ens desvela alguns elements que, sense deixar de ser cap sorpresa, són indicadors de com avança la pobresa. Aquesta s'alça fins a famílies que fins fa poc podien considerar-se benestar, però que per diferents circumstàncies la vida els hi ha donat un cop dur. És difícil partir de zero, sentir l'alè de la necessitat, però per a això està també Càritas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.