Andorra no pot transmetre la imatge de reserva espiritual d'occident pel que fa al joc. De fet, s'hi juga en diferents modalitats. Les loteries a Andorra es venen dels del 1947 i es de domini públic la celebració de timbes de pòquer il·legals en determinats establiments, per cert molt ben organitzades i amb molta professionalitat.

Però el que no es pot fer és demonitzar el joc. Destacar només la part d'un sector que, a judici del més talibans en aquest aspecte, relacionen amb el vici, la prostitució i el blanqueig de diners. És cert que es tracta d'una activitat que mou grans sumes de diners, sobretot les escurabutxaques, que continuaran vetades en els bars. Debat a banda mereixen les loteries públiques o les que depenen de fundacions com l'ONCE. Guillem d'Areny-Plandolit, com a síndic general, ja va plantejar fer una casino poc després que s'obrís a Mònaco. Ha estat sempre un tema que ha provocat enfrontaments. El més recent el va patir Marc Forné, que com a cap de Govern va viure un boicot liderat precisament per Toni Martí, aleshores president del Grup Parlamentari Liberal i avui cap de Govern que està posant les bases per a l'explotació d'aquest establiment. S'ha d'acabar amb els perjudicis i veure el joc privat com una activitat que pot generar riquesa a un país que viu precisament del turisme. Això sí, els controls han de ser molt estrictes, com s'apunta que pretén Riberaygua en aquest avantprojecte de la llei del joc que va presentar ahir i que va definir com una llei que no té una importància recaptatoria, sinó d'obrir un sector atractiu per al visitant. Andorra s'ha d'adaptar a aquest sector i aprofitar per legalitzar d'una vegada per totes les loteries i travesses –traient profit– i regular una oferta a l'alça com és el joc on-line.

Per a més informació consulti l'edició en paper.