La ministra d'Educació, Roser Suñé, va donar ahir extensa informació sobre el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea), que com a punt més cridaner té la incorporació progressiva de l'iPad2 com a material escolar obligatori a segona ensenyança.

La informàtica, a l'escola, ha de ser un mitjà i no pas una finalitat. És una disciplina que ha de servir a la docència i, per tant, n'ha de ser subsidiària, una eina més, doncs —importantíssima, això, sí—, però una entre totes les que el docent té a disposició seva per tal de dur a terme la feina. És cert que hi ha detractors. Una enquesta feta pel sindicat Ustec-Stes al 83% dels instituts catalans on es va iniciar el projecte 1x1 posa de manifest que els professors consideren que els alumnes es distreuen més amb els ordinadors. Dos de cada tres professors asseguren que la introducció de la tecnologia a les aules fa que els alumnes estiguin dispersos i el 40% reconeix que els estudiants usen l'ordinador a classe per connectar-se a les xarxes socials. Per contra, l'enquesta també recull que el fet de tenir ordinadors ha fet reduir els conflictes a les aules perquè els estudiants estan més distrets.

Però no es pot anar contra el progrés. L'ús de les noves tecnologies és un fet innat en les generacions joves i s'ha de saber treure'n profit d'aquesta habilitat. Cert que la tauleta informàtica té un cost elevat, que se suposa que anirà disminuint a mesura que se'n popularitzi el seu ús, però també ho tenen els llibres de text i la diferència global és petita. Per això el que ha de funcionar com un rellotge és el sistema de beques per donar suport a les famílies que no puguin accedir a la compra d'un iPad2, de la mateixa manera que es fa amb el material escolar. Anar en contra de la tauleta a les aules és anar en contra del progrés: una batalla perduda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.