La crisi econòmica combinada amb la necessitat d'estalvi per part de les administracions públiques o parapúbliques està derivant en algunes situacions que com a mínim s'han de titllar d'injustes. La setmana passada, en la compareixença del Raonador del Ciutadà davant la Comissió Legislativa d'Interior, Josep Rodríguez, va detallar que el social és l'àmbit que va presentar més queixes amb 86 casos, seguit de molt aprop, pel de l'Administració general amb 85 expedients més. Els greuges més reiterats en el sector de social són per actuacions arbitràries de la CASS en temes com les altes i baixes conflictives i les pensions de viduïtat o de jubilació. Rodríguez va argumentar que «pensem que s'ha de dignificar la CASS pel que fa a les pensions de vellesa, no ha de ser una entitat de caritat». I va insistir en que «la pensió ha de ser adaptada a una llei justa i suficient per viure dignament». I va reiterar que no són justes les diferències de pensions de vellesa i viduïtat. La CASS és un dels principals proveïdors de causes al raonador. Es tracta d'una pèrdua de prestigi, doncs no s'ha de confondre el control exhaustiu i una gestió justa en allò que pertoca als afilats, que són els que sustenten a la parapública. Dins de la relació de relats que recull el raonador, ens hi trobem amb situacions pròpies d'altres llocs, com la reincorporació d'un treballador a la feina després de rebre quimioteràpia per por a perdre la feina. La CASS ha de ser el garant del compliment estricte de les prestacions que atorga, però des d'un mateix barem, de la mateixa manera pel que fa a les altes com a les baixes. Un altre punt crític motiu de queixes dels ciutadans és l'atorgament de pensions. No defensarem un sistema excessivament benigne que caigui en el descontrol, però tampoc un de sever que motivi injustícies fragants. A ningú se li escapa que des d'un temps a ençà les gestions a la CASS són molt més complicades i s'han de donar més justificacions. Els diners públics mereixen un control acurat, però amb la suficient sensibilitat per evitar casos –encara que puguin ser excepcionals– de persones que no aconsegueixen rebre allò que legalment els hi pertoca. Estem parlant de persones malaltes o que necessiten d'una pensió per poder sobreviure. Control, sí, però també eficiencia sense pasar la tisora de forma indiscriminada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.