Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van celebrar ahir una cimera de la qual s'esperaven bones paraules i poques decisions tancades que impulsin la lluita contra l'evasió i el frau fiscal dins de la UE i més enllà de les seves fronteres, a causa de les reticències d'Àustria i Luxemburg. Els Vint-i-set han donat el seu beneplàcit a un mandat perquè la Comissió Europea negociï amb Suïssa, Lichtenstein, Andorra, Mònaco i San Marino per signar nous convenis que augmentin l'intercanvi d'informació bancària, com ja van acordar fa una setmana els seus ministres d'Economia i Finances. Àustria i Luxemburg s'han compromès així a aixecar abans de finals d'any el veto que des del 2008 imposaven a la revisió de la directiva sobre fiscalitat d'estalvis, que planteja un major intercanvi automàtic d'informació entre els Estats membres, com Suïssa o Liechtenstein, per no quedar en desavantatge. El president francès, François Hollande, ha explicat que el compromís pactat amb Luxemburg i Àustria, que bloquegen l'aprovació de la nova directiva sobre fiscalitat de l'estalvi, passa per entaular converses amb tercers països com Suïssa, Liechtenstein, Andorra, Mònaco i San Marino sobre nous convenis en l'àmbit de la informació bancària. En realitat, hi ha un doble llenguatge, doncs com denuncia Intermon Oxfam dues terceres parts dels diners de les grans fortunes del món s'amaguen en paradisos fiscals lligats a la Unió Europea. Dos terços d'aquesta riquesa amagada –més de 9,5 bilions d'euros– s'amaga en paradisos de la UE o sota la seva jurisdicció. Només el Regne Unit i territoris dependents acumulen més de la meitat d'aquesta quantitat, convertint-se de lluny en el principal culpable. ¿Però qui plantarà cara al poderós imperi britànic o a Irlanda? Amb països com Andorra la pressió és molt més fàcil, i el Principat no té cap altre via que negociar de forma pro-activa per aconseguir el millor acord possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.