Ahir El Periódico de Catalunya oferia una àmplia informació de tres pàgines sobre el contraban d'Andorra amb destí a Espanya. En resum s'informava que el nombre d'operacions realitzades a la Duana de la Farga de Moles per contraban de tabac s'ha triplicat en els primers quatre mesos de l'any. En el període de l'1 de gener al 15 de maig s'han realitzat un total de 205 actuacions per contraban de tabac, que són tres vegades més que les 69 actuacions que es van fer en el mateix període de l'any passat. Aquestes dades confirmen la tendència a l'alça en el contraban de tabac que ja es va evidenciar amb el tancament de xifres del 2012, en què es van decomissar un total de 491.845 paquets de tabac, duplicant la xifra del 2011. El que resulta curiós del reportatge és el seu perfil social. Molts dels que es dediquen a l'activitat ho havien deixat, i també molts són pares de família que s'han vist abocats a passar cigarretes per la duana per intentar sobreviure en aquests temps de falta de feines. És un fenomen social comprensible, especialment en aquesta zona del Pirineu on fa no massa anys el contraban era vist com una activitat habitual. Més encara, ja que molta gent actualment hi excusa el contraban, perquè com deia una senyora gran de la Seu d'Urgell en l'article no «es fa mal a ningú, ni es tracta de droga». Aquesta és la realitat que no sucumbirà per molt que es tracti d'una activitat perseguida per la llei. No volem fer-hi una defensa, però sí distinguir-la del contraban a gran escala que es fa a Galícia, Gibraltar, o dels vaixells que arriben a port carregats de tabac xinés de mala qualitat o falsificat. L'arrel del problema és que la gent necessita una feina per subsistir, perquè sinó s'hi veuen abocats a altres activitats il·lícites, com també poden ser els robatoris.

Per a més informació consulti l'edició en paper.