PUBLICITAT

L'atractiu irresistible i pervers del diner públic

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Males notícies per al FC Andorra, el Govern va enviar ahir a la Fiscalia de l'Estat, un escrit redactat pel gabinet jurídic en el qual denuncia les presumptes irregularitats detectades pel departament d'Intervenció de l'Administració en el curs de l'auditoria feta al club. La decisió es fa alhora que continua l'auditoria econòmica i financera iniciada dimarts passat en fer-se públiques les dificultats del FC Andorra per afrontar els deutes contrets, però sobretot per pagar els seus treballadors i cotitzar-ne la CASS. Aquesta no és només una mala notícia per al club sinó també per al país. De fet, el cap de Govern, Toni Martí va voler reiterar ahir el compromís de l'executiu amb la transparència i la voluntat d'aclarir les causes que han dut el club històric a la situació actual, i depurar-ne eventuals responsabilitats. I és que el FC Andorra també va rebre una subvenció de prop de 275.000 euros, dels quals 200.000 euros eren per al futbol sala. Diner públic que no es veu per enlloc i com que el club no pot afrontar la difícil situació en la què es troba, el Govern també treballa per buscar una solució per als membres de la plantilla de la secció de futbol sala, que acumulen les mensualitats pendents. L'executiu reacciona davant la dimensió social i humana que té tot l'afer. Però, malbaratament o no, sembla ser que el diner públic té un atractiu irresistible, per no dir pervers. I és que ahir també el síndic general, Vicenç Mateu, va anunciar la intenció de la sindicatura de no retornar els més de 400.000 euros que el grup parlamentari socialdemòcrata ha anat acumulant en anys de legislatures. Uns diners als quals encara se n'hi ha d'afegir uns quants més com va dir el síndic. Tot plegat s'acosta als 600.000 euros. I encara que no se'ls hagin gastat ni els hagin malbaratat, tothom es pregunta, perquè no els van retornar a mesura que no els van necessitar? O és que els ciutadans no tenen necessitats?



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT