Les exportacions d'or van passar de cinc a set milions d'euros en els últims quatre anys. Cosa que lluny de ser un bon indicador, confirma la fragilitat de l'economia andorrana i sobretot la de les famílies. Perquè la proliferació de negocis de compra i venda, només és atribuïble a dos factors: l'especulació i la crisi. L'especulació perquè l'or és una matèria primera que cotitza a l'alça sempre, encara que per moments el seu preu pugui baixar. I la crisi perquè afavoreix aquesta especulació encara més, si cal. I és que moltes famílies per tenir liquiditat no tenen més remei que vendre les joies que havien heretat de les mares o de les àvies, o les que havien comprat en temps de més bonança econòmica. El preu de venda és irrisori si es compara amb el preu de la cotització. Però, com que la necessitat és real, ningú regateja. El que interessa és fer bullir l'olla!

A l'altra banda, hi ha el sector de la joieria, un dels sectors comercials més castigats per la incertesa del moment. Alguns establiments ja han deixat la clau sota la porta. La crisi econòmica és brutal i els sectors més afectats són els que tracten amb productes prescindibles. Si ningú pot deixar de menjar, si que es pot prescindir de canviar d'arracades o de rellotge. Les persones estalvien. Com explica el president del Gremi de joiers i rellotgers, Enric Bartumeu, fins i tot estalvien les persones que tenen una situació més còmode, ja sigui perquè han perdut una part del patrimoni i tenen por de gastar davant de tanta incertesa, ja sigui perquè no volen ostentar. I la classe mitjana no cal dir-ho, cada dia té menys poder adquisitiu per poder-se pagar un caprici.

Per això, no té res d'estrany que el negoci de compra i venda d'or estigui prosperant tant. Mentre uns van perden patrimoni, altres es van enriquint. ¿Sempre ha estat així? Potser no tant!

Per a més informació consulti l'edició en paper.