La vall del Madriu, bé declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco tindrà aviat un logotip que la identificarà, nou anys després de que l'organisme cultural de les Nacions Unides la catalogués. No és gran cosa, perquè de les altres obligacions que Andorra va contreure per conservar la declaració de la Unesco poca cosa s'ha fet. Fins i tot, en el lapse de temps que Andorra construïa, es va arribar a témer que la Unesco revoqués la declaració. Cosa que afortunadament, no va arribar a passar. Ara, que Andorra ja no construeix, la vall del Madriu torna estar a l'ordre del dia, i sembla que aquesta vegada va de debó. Els quatre comuns propietaris de la vall volen anar per feina i el Govern també. Perquè la primera de les particularitats d'aquest bé declarat patrimoni de la humanitat, és que a més de pertànyer a la humanitat és propietat comunal, que no estatal. Una particularitat que a l'hora d'engegar l'ordenament de la zona i el pla de conservació i explotació des dels àmbits museístic, cultural, natural i paisatgístic, ha anat acumulant retards, com no podia ser d'altra manera. Perquè com passa a les millors famílies, el que convé a l'un no acaba de convèncer l'altre. I potser perquè tampoc hi havia urgència?

La Unesco ha fet prova de paciència, i tot i que no tracta amb la propietat com a interlocutor, sinó amb el Govern, ara també espera proves de que la vall del Madriu és de veritat una joia preuada a Andorra i que aquesta té la intenció de preservar-la per mostrar-la orgullosa a la humanitat. Ara, que més que mai cal diversificar l'activitat –encara que sigui en el tradicional sector del turisme–, i que calen turistes tot l'any, la vall s'albira com un atractiu irrenunciable. I és que ja no n'hi ha prou amb l'esquí o les compres. Els turistes han diversificat els centres d'interès i és urgent que tots els actors, públics i privats, apostin no només per proposar més atractius, sinó i sobretot, per fer-ho molt bé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.