El que està passant a la secció de futbol sala del FC Andorra és inaudit. Ens trobem amb un portaveu-gerent (que no respon), Emili Puig, que pren decisions unilaterals que situen l'equip a la vora de l'abisme, i un president que medita amb marxar després que la seva imatge s'hagi vist afectada com a home de palla sense cap poder decisori.

Enmig, una plantilla que ha deixat d'entrenar quan el que hauria de fer és preparar els play-off per lluitar per l'ascens a la màxima categoria del futbol sala espanyol. Vaja, situar-se a l'elit després d'una excel·lent temporada. Però al final han manat els despatxos i una resolució que deixa el club ferit, social i esportivament. Puig va tirar la tovallola en no poder garantir, al·lega, un projecte solid per jugar a la Primera Divisió, mentre que les primeres paraules del president, François Moliné, van ser d'ignorància en no estar assabentat d'una decisió tan dràstica.

I el portaveu que no parla tenia que haver donat moltes explicacions dilluns, però es va amagar perdent la credibilitat que li quedava després de la reunió a Madrid a la Liga Nacional de Futbol Sala. Ni tan sols s'ha fet un intent de trobar vies de solució, de vendre l'ascens com una oportunitat d'esponsorització per aconseguir els diners que donessin la clau per jugar a Primera. I és que precisament des d'un punt de vista econòmic només 25.000 euros separaven a l'Andorra de la dotació necessària per jugar entre els millors, una quantitat que no s'ha intentat aconseguir malgrat que des del Govern s'assegura que mai han tancat les portes a negociar amb el club alguna mena de subvenció. Clubs amb menys poder econòmic que l'Andorra aprofitaran la baixa de l'equip tricolor per pujar a Primera Divisió, mentre que al Principat jugadors, aficionats i públic en general es troben atònits davant de tanta incompetència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.