Si és certa la denúncia que es fa des del SAT caldrà demanar explicacions. El sistema de quotes sempre ha funcionat correctament per regular la immigració i adaptar-la a les necessitats dels empresaris. Aquest ha estat el motiu bàsic d'una barrera a l'entrada de personal estranger, i així s'havia fet servir en època de bonança. Però el marc actual és molt diferent, amb més d'un miler de desocupats inscrits al Servei d'Ocupació i moltes famílies que han fet les maletes perquè Andorra ha deixat de ser terra d'oportunitats. Tots els polítics, independentment del seu color, situen l'atur com la màxima de les preocupacions. El fenomen és la mostra clara de que el país no funciona per aquesta crisi globalitzada, i de moment no ha sorgit efecte el rescat de les empreses que han de venir de fora atretes per la llei d'inversió estrangera.

Aquest escenari, lamentablement, és així, i mentre no vinguin de fora haurem de confiar amb els de casa, els que fins ara han estirat del carro i han generat riquesa, i que també ho estan passant malament. L'atur és també símptoma de pobresa entre les empreses, que es veuen abocades a aprimar les plantilles perquè, senzillament, no hi ha feina. Només cal observar les xifres de la construcció per veure la caiguda en picat.

Per això s'ha de prioritzar la mà d'obra del país. No cal buscar a fora el que tenim aquí, i per això les darreres quotes de treball han estat categoritzades per a personal qualificat. Però si resulta que la realitat és una altra, i que s'han contractat persones sense qualificació, ignorant la llista d'aturats que té Andorra, tenim un problema que cal resoldre. Alguna cosa passa, perquè l'Executiu sempre ha defensat promoure l'ocupació dels que s'han quedat sense feina al país amb unes quotes molt acotades i molt qualificades. Sobta que es faci aquesta denúncia, i si és així s'ha de resoldre amb urgència.