Com afirma l'USdA, en la majoria dels països del món, el primer de Maig és el dia del Treballador. L'únic dia de l'any, on els treballadors juntament amb els seus legítims representants, els sindicats, reivindiquen i celebren plegats les millores socials i laborals que tants sacrificis han costat aconseguir, sacrificis que han aportat el tant nomenat estat del benestar al conjunt de la nostra i moderna societat. En un Primer de Maig com avui hi ha moltes coses que reivindicar, a nivell global i a nivell local.

En nombrosos països, el Primer de Maig rememora el naixement del moviment obrer en el seu concepte més modern. És el dia de la dignitat, el respecte, la retribució justa i la protecció social dels que aixequen les economies amb la suor del seu front, però mentre, a Andorra les lleis socials i laborals continuen massa anys dormint en els calaixos ministerials, a l'espera de que algú es decideixi a aprovar-les.

El cap de Govern va reconèixer davant el Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, que Andorra ha ratificat el Pacte internacional sobre drets civils i polítics però no ha signat el Pacte internacional sobre drets econòmics, socials i culturals, perquè la legislació encara no està a punt. I va afegir que «m'he compromès a desenvolupar el que encara ens fa falta, regular el dret de vaga». Martí va recordar que «és un dret que ja existeix perquè el recull de forma clara i concisa la Constitució però cal regular-lo en aquesta legislatura perquè» Moltes vegades hem sentit aquest compromís, que ha quedat en paper mullat. Tampoc Andorra és un país normalitzat pel que fa a la mobilització dels treballadors del sector privat, del tot inexistent. El Primer de Maig, doncs, és una dia amb moltes coses per reivindicar i per recordar, perquè hi han coses per reclamar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.