PUBLICITAT

La trista realitat permanent de l'administració de justícia

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. ?Els articulistes exposen postures personals.

Podem descriure a la justícia com el conjunt de lleis, regulacions i normes que ha creat l'home per mantenir un ordre a la societat i assegurar el benestar comú a través de l'establiment de formes d'actuar, comportaments, càstigs i sancions davant delictes, etc. La justícia es compon tant de normes de comportament que tenen a veure amb la vida quotidiana i que cal establir i per altra banda també es compon de totes aquelles sancions i càstigs que s'estableixen per als que cometin un delicte o no respectin les lleis i normes establertes.

La justícia és imprescindible per al desenvolupament tant dels individus com de les comunitats i dels països. La denegació de justícia té una estreta relació amb els problemes de conflictes tant en els països industrialitzats com als països en desenvolupament. A Andorra tenim una lleis que s'han de considerar justes i que ajuden a la sensació de seguretat que viu el país, però en canvi no es reconeix prou la feina que fa la justícia ni se la dota dels recursos necessaris per exercir-la. En l'entrevista amb aquesta rotatiu Xavier Esport, ministre de Justícia, admet que els locals que ocupa ara l'Administració de Justícia no són els més idonis i que cal una seu digna i més adaptada als temps actuals. També reconeix que fins ara s'havia seguit la política de qui dia passa, any empeny. El ministre manifesta que no es pot obviar que durant 20 anys, «i en aquest sentit tots hem de fer la nostra part d'autocrítica», els poders públics no han destinat ni atenció ni recursos suficients a l'Administració de Justícia. Aquesta és la trista realitat. Tots els Govern que han desfilat han fet promeses i mai s'han executat, tot i la importància de la justícia per a la societat. Ara hi ha l'excusa de que no hi ha diners, però tampoc en època de bonança s'ha fet mai res. Des del Consell Superior de la Justícia s'està reclamant continuament majors recursos i la queixa sempre és la mateixa, que es treballa amb material obsolet. També es demana, i amb tota justícia, una independència pressupostària que permeti parlar realment d'independència judicial, tal com s'entenen els diferents poders de l'Estat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT