El River Andorra ha donat una lliçó. Una llicó de creure en un mateix, de saber que amb esforç i unió es poden arribar a fites inabastables. El River ha estat a tocar de l'accés directe a l'elit del bàsquet europeu, a l'ACB espanyola. Només un potent Ford Burgos l'hi ha impedit després d'una trajectòria impecable. El River ha aixecat passions, ha estat en el centre de l'entusiasme d'una societat andorrana poc acostumada a alegries. Ningú esperava que un equip acabat d'ascendir fos capaç de convertir-se en la revelació de l'Adecco Or, però una bona planificació i les coses ben fetes han demostrat que es poden fer moltes coses.

No ha estat possible l'ascens, tant anhelat per aficionats i per tot el país, però el valor del que ha fet el River, més enllà de l'ascens, és que ha fet vibrar tot un país, és que ha tingut a tot un país expectant i és que tot un país ha sentit Andorra com el seu país, més enllà de la nacionalitat. La trajectòria del River ha estat més enllà de l'àmbit purament esportiu. Al seu voltant hi ha un miler d'aficionats que acompanyen l'equip, i el partit a Burgos ha estat l'exemple clar que sí que es poden fer sentir els colors andorrans i que no només el Barça concentra l'interés. Ara queden els play-off, on tothom espera que el club s'integri a la millor lliga d'Europa. Si s'aconsegueix, serà el moment de demostrar que tot aquest suport no ha estat puntual, sinó que el River disposarà d'un suport real per estar a la màxima categoria, tant de patrocinadors o sponsors, aficionats i institucions. Passejar el nom d'Andorra per tot Espanya i que milers d'aficionats puguin seguir les retransmissions dels partits suposa una promoció interessant per al Principat, i ho és sense necessitat d'anar a buscar clubs o competicions estrangeres.

Si el River assoleix l'ascens, que esperem que sí, també esperem que aquest èxit aconseguit a les pistes esportives no es dilueixi als despatxos per falta d'un pressuppst per competir a l'ACB. Aquesta seria la derrota que més mal faria i un error perquè deixaria sense rastre tot una feina que s'ha fet fins ara de manera extraordinaria i que ha convertit el bàsquet en l'espot nacional, amb permís de l'esquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.