Ahir es va confirmar l'anunciat trencament a les files del PS. El que ha estat molt anys líder de la formació socialdemòcrata va oficialitzar, juntament amb altres companys, la marxa del partit davant la premsa i la divisió del grup parlamentari. La batalla ideològica i de persones al partit de l'oposició no fa més que afeblir el PS i enfortir DA, que a l'equador de la legislatura tot apunta que encararà unes eleccions generals amb una esquerra fragmentada i, per tant, amb el vot dividit. Algú podria fer un paral·lelisme amb Espanya, on la dreta ha sabut aglutinar totes les sensibilitats i l'esquerra està dividida. A Andorra no ha estat exactament així, ja que a les eleccions va ser un tots contra Bartumeu i a als propers comicis queda un escenari molt obert. Els consellers generals Jaume Bartumeu, Gerard Barcia, i Sílvia Bonet ja han informat oficialment a la Sindicatura que abandonen el Partit Socialdemòcrata però que mantindran els seus càrrecs per responsabilitat política i per tant s'acolliran al grup mixt. També han marxat del partit els consellers de comú Josep Vila i Josep Roig, i segons han informat ells mateixos, al voltant d'una vintena de persones més del grup Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra.

Quant al document que havien signat amb el compromís de deixar els càrrecs si deixaven el partit, aquest ara no té cap valor quan en altres ocasions sí que havia estat un compromís amb l'electorat. És una llàstima aquesta marxa i com s'ha produït, i tot apunta a la creació d'un altre partit d'ideologia centre-esquerra. Serà l'electorat qui dictaminarà sentència, però de moment les esquerres tenen molt camí a recórrer per arribar a ocupar l'edifici administratiu. Ningú li pot retreure a Bartumeu la seva capacitat política i la feina que ha desenvolupat per al país en els darrers anys, defensant unes idees que cap altre era capaç de defensar. Per això és desagradable com s'ha donat la marxa d'un polític autèntic i com no ha estat possible arribar a una entesa dins del mateix partit. En tot cas és al congrés on es podien defensar les idees, però els jaumistes han optat per una escissió –com ells l'anomenen– que s'haurà de veure en què es transforma en l'àmbit polític.

Per a més informació consulti l'edició en paper.