En el seu moment es va especular molt, es van donar informacions errònies des de la premsa espanyola i el Govern, en aquell moment socialdemòcrata, no va saber comunicar amb exactitud els detalls del Conveni d'informació fiscal que s'havia signat amb Madrid. Seguint els designis de l'OCDE, ja lluny de l'etiqueta de paradís fiscal, Andorra va signar el conveni més important, pel que fa a l'intercanvi d'informació fiscal, si ens atenim als dipòsits que ciutadans espanyols tenen en bancs andorrans.

El moment històric –Andorra deixava de ser un paradís fiscal per al Govern espanyol– va estar acompanyat d'informacions que al·ludien a què l'Agència Tributària disposaria de tota la informació fiscal rellevant per al control efectiu dels contribuents espanyols que operen a Andorra. L'acord per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal entre el Regne d'Espanya i el Principat d'Andorra, subscrit per la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, i el cap del Govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, no suposava el final del secret bancari ni les anomenades expedicions de pesca, com en aquells moments es va insistir des dels mitjans espanyols, sinó que és només per a casos concrets, perquè Espanya no pot demanar al Principat, per exemple, una llista amb tots els espanyols que tinguin un compte bancari, i només es poden obtenir dades relatives a comptes bancaris del Principat quan hi hagi una investigació fiscal oberta.

El transcurs del temps deixa les coses clares. Com va informar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, després de la seva trobada amb el ministre espanyol Cristobal Montoro, tot just arriba a una desena les demandes d'informació que s'han tramitat des de Madrid. El que semblava un canvi d'etapa era només la normalització del ja existent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.