Vist com un mer observador, sembla que el PS vagi actualment a la deriva i que es vegi abocat inevitablement al trencament. Dissortada sort per a un partit emblemàtic signe de la democràcia andorrana i del qual han sorgit excel·lents polítics, entre ells el fins ara líder indiscutible Jaume Bartumeu, del qual no cal destacar les seves virtuts dins de la política i sense el qual l'actual estructura de l'oposició no existiria, Però els temps evolucionen i la darrera alenada d'aire fresc amb la incorporació de joves i ambicions polítics ha comportat un desig de renovació des d'una parta del partit, que s'ha estructura sota el lema Fem PS i que no ha dubtat en expressar de forma pública les seves diferència abans del congrés que ha de servir per elegir el comitè directiu. Com dèiem no cal ser un observador espavilat per constatar que el PS està molt a prop de la ruptura, El debat s'ha estancat entre jaumistes i no jaumistes en comptes d'enarborar la bandera de les idees. El darrer exemple és la marxa anunciada de Miquel Alís, un símbol del PS a Encamp i un dels estàndards de la formació que abandona proclamant la seva fidelitat a Bartumeu.

Les ferides, ara per ara, són molt profundes com per pensar en un final pactat. El centre esquerra pot quedar orfe d'un referent i el centre dreta podrà assegurar-se el poder per desmèrits dels altres més que per mèrits propis. El PS seguirà, està clar, però canviarà el mapa i caldrà veure quin partir o partits agafen l'espai electoral tradicional del PS.

DA s'estarà fregant les mans per aquesta crisi en el tradicional rival, igual que aquells o aquelles que no ha descartat mai el salt a la política nacional liderant una alternativa des de la perspectiva de l'esquerra. Relacionat amb futur del PS, les properes generals poden venir carregades de sorpresa, però el país necessita una alternativa de govern fiable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.