Els morosos no són un mal necessari e ineludible, sinó un problema empresarial. En la situació actual de crisi, els autònoms i les pimes, es pregunten si seran capaces de resistir un fenomen la principal característica del qual és la reacció en cadena. Aquí no paga ni Déu. És una frase feta i potser malsonant, però sembla ser una realitat cada vegada més sagnant en aquests temps de ferotge crisi econòmica. El no pagar, el ser morós, la morositat en definitiva s'ha instal.lat en el llenguatge de cada dia d'empreses, Admininstracions, autònoms, bancs, botigues i fins i tot comunitats de veïns. La morositat, doncs, és un fenòmen extés com taca d'oli. El seu impacte en l'economia real i sobretot entre els autònoms i la petita i mitjana empresa és important. Doncs bé, aquesta morositat, el fet de no poder cobrar, ha fet tancar moltes empreses i ha fet plegar a molts autònoms. A falta de dades concretes es pot afirmar sense dubte a errar que molts negocis han tancat per culpa dels que no paguen, siguin particulars, empreses o la mateixa Administració. Els negocis afectats sovint acaben convertint-se en deutors i el problema s'arrossega en cadena. Els demòcrates van presentar ahir la promesa llei que ha de lluitar contra la morositat per solucionar l'absència d'un termini màxim per fer front al pagament de les factures, tant per a les empreses com per a l'Administració pública. El text fixa el termini a 60 dies, en el cas que no hi hagi un acord entre les dues parts, i si se sobrepassa, el deutor haurà de pagar un interès de mora. Aquí ha de complir tothom, privats i públics, però també fan falta eines eficaces i que els bancs col·laborin per evitar que les empreses no puguin pagar per falta de liquiditat i condemnades a tancar. L'objectiu és reduir els impagats i crear un element dissuasiu per evitar que els casos es portin a la Batllia per retardar els pagaments.

Per a més informació consulti l'edició en paper.