Aquesta és la constatació que fa el col·lectiu d'aturats d'entre 40 i 59 anys, el més nombrós segons les estadístiques del Servei d'Ocupació amb 549 desocupats el gener passat. L'atur castiga de ple als que arriben a la maduresa, encara que sembli un contrasentit. Un petit grup d'aquestes persones, 33 per ser exactes, es comença a moure perquè la situació amenaça d'enquistar-se. Es tracta de crear una associació per defensar no només el dret a treballar, sinó també el de poder accedir a la sanitat pública. I és que com diuen els treballadors aturats, d'entre 40 i 64 anys, les ofertes no els arriben perquè no corresponen al perfil i l'edat, encara que no es digui, és el principal escull que s'alça entre la feina i l'aturat, sobretot si és un home. I tot això perquè les dones i els joves resulten ser una mà d'obra més barata. Sigui com vulgui, com que molts homes es troben sense feina des de fa molts mesos, els membres de l'associació que probablement s'anomeni d'aturats de llarga durada, reivindiquen uns mínims per poder sobreviure, com ara poder beneficiar de cobertura sanitària més enllà dels nou mesos d'atur que poden percebre després d'haver estat acomiadats. Més enllà d'aquests nou mesos d'atur en què reben un sou equivalent al salari mínim, els treballadors queden reduïts a demanar l'ajut social, del qual hauran de destinar el 10% a la CASS si volen continuar tenint la salut coberta. No és estrany doncs, que reclamin polítiques d'ocupació dirigides al seu col·lectiu i que el Servei d'Ocupació tingui com a principal objectiu reinserir el treballador i no tant satisfer l'empresari, cosa que al seu entendre ha diluït la filosofia fundacional d'aquest servei. I és que moltes d'aquestes persones tenen família o fills a càrrec, cosa que els fa doblement vulnerables. Per això, els futurs associats volen insistir prop de totes les institucions perquè els promoguin com a treballadors vàlids.

Per a més informació consulti l'edició en paper.