Ho ha dit amb tota la raó el secretari d'organització de DA, Estanislau Sangrà, i és compartit per tots els polítics del color que sigui: cal recuperar l'atractiu que tenia la nacionalitat andorrana. Aquest és un fet innegable. Cada cop són menys els residents d'antiguitat que s'afanyen amb estima a convertir-se en andorrans. No és que vulguin renunciar al seu origen, és simplement que descarten canviar de nacionalitat perquè ja els hi va bé la que tenen i l'andorrana no els hi aporta cap benefici afegit, a excepció del dret a vot.

S'imposa, doncs, una profunda reflexió. Primer, que el llarg període 20 anys per accedir a la nacionalitat andorrana no és una defensa de la minoria nacional, sinó un fre a persones que s'hi consideren andorranes de cor però que se senten dolgudes per dues dècades en què no han estat reconegudes com a tals. Aquesta és la veritable realitat. S'hi parla molt de rebaixar el temps per accedir a la nacionalitat però el tema no s'hi posa mai davant l'agenda de qüestions a executar. El PS ho té clar, i una part de DA també, però hi ha un sector dins dels demòcrates reticent encara a una obertura en aquest àmbit sense adonar-se que els temps han canviat. Un exemple clar és el nombre de persones que disposen de la doble nacionalitat. Una fet fora de la llei andorrana però una evidència constatable contra la que res s'hi pot fer. Cert és també que las característiques d'Andorra no són compatibles a la d'altres països més grans. S'ha de protegir els andorrans, certament, com a minoria dins del seu país, però s'han d'escoltar les veus d'obertura, com les que vénen del Consell d'Europa, que han reclamat que l'obtenció de la nacionalitat sigui possible en deu anys. La clau la té DA, doncs el PS ja ho va intentar el 2010 amb el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.