El sector denominat jaumista del Partit Socialdemòcrata va fundar dissabte el corrent Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra, que té per objectiu, en paraules de Jaume Bartumeu, «tornar a la centralitat de la política i a l'esperit fundacional del partit». En la reunió que va mantenir aquest sector del partit van participar al voltant d'una cinquantena de persones que s'afegeixen a aquest corrent. L'expresident del partit, Víctor Naudi, però, va opinar que moltes més persones s'hi afegiran i que la voluntat és poder acollir tots els corrents i persones progressistes i anar més enllà de les fronteres del PS. De moment, el corrent s'ha marcat un període d'unes tres setmanes de reflexió abans de decidir si presenten una candidatura per al Comitè Executiu, que en cap cas estaria encapçalada per Bartumeu ni Naudi.

S'està sobredimensionat aquesta fissura dins del partit. Sí és cert que el PS sempre ha destacat per la seva solidesa i la seva defensa contundent de les idees, més enllà d'experiments amb noves sigles amb l'objectiu únic d'arribar al poder –una pràctica molt estesa a la política andorrana–, és ben cert que s'està transmeten una imatge de divisió i enfrontament entre sectors, podríem dir jove, i la vella classe política en part hereva de l'extinta Nova Democràcia. L'essència de la democràcia és la màxima participació i expressió, que passa per les llistes obertes perquè siguin tots els polítics els que es guanyin els escons. Però també passa per la participació en els partits polítics, amb l'enfrontament d'idees i l'elecció per majoria del líder o cap de llista. Això és el que hauria de passar al PS, sense veure l'altre facció com un rival o com un intent d'arrabassar el comandament de la formació als que tradicionalment han portat les regnes. Segurament s'està sobredimensionant aquesta divisió, que ara hauria de ser d'idees. El PS té els mecanismes molt definits, amb la celebració d'un congrés a l'abril que ha de servir per definir les idees que deixin pas al programari, i com a excepcionalitat a Andorra celebrarà unes primàries perquè siguin els militants els que s'expressin sobre les candidatures que optin a disputar la majoria al Consell General a la resta de partits polítics que s'hi presentin. Hores d'ara es planteja aquesta contrast d'idees entre aquella que vol tornar a la centralitat i aquells que han triat per la radicalitat. Segurament no sigui així, sinó que l'entrada d'aire fresc comporta també noves idees. El gran perill del PS està en l'escissió. Aquesta comportaria deixar al votant orfe d'una opció d'esquerres amb possibilitats reals d'arribar al Govern.

Per a més informació consulti l'edició en paper.